El jardí que ara ocupa esta placeta, anomenat com a Jardinet de Loreto, ha estat batejada recentment com Placeta de Vicent de Gràcia, nom amb qui era conegut popularment Vicent Bisquert Riera (1884-1962). Anteriorment va ser el solar de la capella de la Mare de Déu de Loreto, un dels edificis religiosos situats intramurs de Xàbia.
La vila de Xàbia estava protegida i envoltada per muralles fins el 1874, any que marca l’enderrocament definitiu dels murs defensius que circumval·laven les actuals rondes. Aquell recinte murat, el segon que va tindre la vila, va ser construït en una data incerta, probablement a les darreries del segle XV, moment d’un important creixement demogràfic i econòmic de la vila. Molts anys abans, a principis dels segle XIV, el primitiu nucli urbà de Xàbia, comptava amb una tanca defensiva que emmarcava un reduït espai urbà amb una superfície de 4,38 ha.
La superfície de la nova vila eixamplada serà de 6,61 ha, i el perímetre de les seues muralles de 955 m. Per reforçar les portes i el mur, s’hi construïren cinc torres redones que flanquejaven els tres accessos a la vila, i que eventualment, foren artillades davant els possibles atacs piràtics, sempre procedents de la mar. Les portes eren tancades a les deu de la nit, i s’obrien de nou a l’eixida del sol.
L’1 de desembre de l’any 1556, seguint les notes recollides per G.Cruanyes a l’Arxiu Parroquial, van començar les obres de la «casa i ermita de la Mare de Déu de Loreto al pati que va donar Lluís Sapena en juny del passat any als Jurats d’aquesta vila». Quasi del mateix moment són les primeres referències documentals sobre la porta de la Mar, situada al costat de l’ermita, una porta que va haver de ser reforçada l’any 1639 davant les amenaces d’atacs piràtics.
No coneixem cap imatge de la capella de Loreto, només algunes curtes descripcions poc aclaridores i alguna noticia sobre l’ús funerari de l’edifici que acollia el vas dels mariners. De mitjans del segle XIX és la descripció que apareix al Diccionario (1846-1850) de Pascual Madoz. Aquí podem llegir que va ser ...edificado en 1515 por haber cedido su casa a dicho fin, Luís Sapena; en el que hay un gran portico de 3 naves sostenido por 8 columnas donde se efectua la enseñanza de la primera educación, y esta la casa habitación para el director de ella... . També l’historiador dianenc Roc Chabàs (1844-1912), ens va deixar una breu descripció de la capella: ... és un edificio cuadrangular, cubierto por una bóveda, sustentada por columnas que formaban dos naves de estilo mudéjar.
Com ja hem dit més amunt, aquest edifici es trobava just al costat de la porta de la Mar, espai on es concentrava la població dedicada als treballs de la mar i que a finals del segle XVI estava formada per 24 pescadors. Passant el temps, des de finals del segle XVII, es va formar, fora de les muralles, el Raval de la Mar. Aquell nou barri tenia durant la segona meitat del segle XVIII, uns 47 veïns, que aplicant un coeficient de 4 per unitat familiar, representava unes 188 persones. La majoria d’aquests ciutadans es dedicarien a oficis relacionats amb la mar i la pesca, i la seua capella i el vas on eren soterrats era l’ermita de Loreto. De fet, una de les poques notícies que ens parlen de la capella, està relacionada amb l’activitat pesquera. El 26 d’agost de l’any 1757, dues barques coralleres de Begur (Principat de Catalunya) es dirigien cap al seu port d’origen des de la zona de Vera (Múrcia); a l’alçada del cap de sant Antoni, un temporal va fer brandar una de les embarcacions i els seus quatre tripulants van morir ofegats. La mar només en va treure’n dos, que van ser soterrats al vas de l’ermita de Loreto.
La darrera notícia vinculada a aquest edifici ens parla del seu enderrocament. El 12 d’agost de 1881 llegim al periòdic d’Alacant Las circunstancias; organo del partido liberal dinástico: "Dicen de Jabea, que dias pasados una sensible desgracia ha consternado a los habitantes de la población, á consecuencia del estado ruinoso en que se encuentra el edificio público denominado Loreto, desprendiéndose una de sus bóvedas y arrastrando en su caida a un desgraciado a quien dejó cadáver. Con tal motivo, parece que se acordó la demolición del referido edifício, á fin de evitar nuevas desgracias".
L’enderrocament de la capella va crear un solar, que poc temps més tard, va esdevindre el primer jardí públic. En ell, Vicent de Gràcia va construir l’any 1923 una font que aprofitava un robust trompellot de pedra d’una almàssera, sobre la qual va col·locar damunt una imatge de la Mare de Déu de Loreto en memòria del temple que hi va existir des del segle XVI.