Ermites de conquista
Denominades així per l'època de la seua construcció (s. XIV-XV) durant l'ocupació cristiana. A pesar de la seua denominació, van tindre un ampli període de vigència constructiva, per la seua simplicitat arquitectònica.
Totes elles seguixen el mateix esquema constructiu: planta rectangular, coberta de teula a dos aigües, porta d'accés en un dels costats menors que originàriament estaria formada per una portalada de carreus de pedra amb arc de mig punt. Interior sobri, dividit en 2 o 3 trams separats per arcs de pedra tosca lleugerament apuntats. Oposat a la porta està l'altar amb imatges dels titulars de l'ermita. Estes ermites són:
-La ya desapareguda ermita de Sant Antoni, que es trobava en el cap a qui donava nom. Només queden restes d'un paviment de taulells. Es va alçar gràcies als esforços de Caterina Bas (Sor Bassota). Va ser temple d'ascetes eremites que, com ella, van viure en les coves Santes del Cap de Sant Antoni.
-Pòpul (XIV-XV) ubicada en la Ctra. Jesús Pobre amb pintures de Soler Blasco.
-Sant Joan (XV-XVI), es va convertir en capella de l'antic cementeri l'any 1817.
-Santa Llúcia i Sta. Bárbara (XIV-XV). És la més bonica i representativa. En l'onomàstica de Sta. Llúcia el 13 de Desembre, el poble puja en romeria a l'ermita, en la part alta d'un turó prop del poble, però accessible només a peu.
Les tres han patit modificacions posteriors. Actualment són propietat municipal.