L’any 1817 va ser inaugurat el cementeri de sant Joan, als afores del poble. Fins a eixe moment tots els enterraments s’havien realitzat dins la vila de Xàbia, en els fossars i esglésies situats dins les seues muralles. Hi havia dos fossars, el del carrer d’Avall i el de la plaça de l’Església, ben conegut gràcies a les excavacions arqueològiques.
Aquest fossar seria un espai trapezoïdal d’uns 180 m² tancat per un robust mur d’encofrat de morter de calç i pedres, dins el qual es realitzaven els enterraments. S’ha conservat un sector baix el sòl de l’oficina de turisme, amb més d’un vintena de fosses excavades en el sòl natural amb una orientació est-oest. Els enterraments corresponien a inhumacions en posició decúbit supí, amb el cap al costat de ponent. Hem documentat l’ús de l’amortallament dels cadàvers així com la presència de caixes o taüts de fusta. Aquest cementeri va estar en ús durant el segle XIV i gran part del segle XV, fins que l’ampliació de l’església va provocar la remodelació de la plaça i la destrucció del fossar.