Ermites del s. XVIII.
El segle XVIII va ser una època marcada pel creixement demogràfic i econòmic, en el que les famílies poderoses o xicotets propietaris agrícoles van alçar estes ermites. Són senzilles i de dimensions reduïdes, planta rectangular, posseïxen una estada afegida (sagristia) en els costats o part posterior, coberta de teula a dos aigües i els materials utilitzats són la pedra viva, tosca, calç, algeps i rajola.
De les sis ermites construïdes en el s. XVIII, només S. Jerónimo i S. Vicente en les Cansalades ha desaparegut. Les altres, amb més o menys modificacions, encara es mantenen. Són de propietat privada: Sant Antoni en Benitzaina, Sant Hermenegild i Sant Martí en Cap Martí, Sant Sebastià en el Rebaldí, Sant Jaume en els Julians.
L'única de propietat municipal és l'Ermita del Sant Crist del Calvari, en la Ctra. de Dénia. L'ermita original es va construir l'any 1770 (s.XVIII), però a mitjan s.XIX, (1849-1857) va patir modificacions donant lloc a l'actual ermita. La seua fatxada és de grans proporcions, destacant en el conjunt la combinació i superposició de diverses figures geomètriques. La seua planta és de creu grega coronada per una cúpula sobre petxines coberta per teules vidriades en blau. Acull la imatge de Jesús Natzaré.
