Al segle XVII, el zel religiós de la contrareforma, afavorirà la creació i construcció de convents. L’any 1616, Lluc Espanyol un xabienc devot i pietós, va fer donació de 6 fanecades, fora de les muralles de la vila, per tal de construir el convent Mínim de Nostra Senyora de la Victòria i Sant Francesc de Paula.
En passar el temps, es crearà al voltant del convent, un gran raval, indicador del creixement urbanístic i demogràfic del poble. El convent estava format per diverses dependències, entre les quals destacava el claustre de dos plantes i estil renaixentista i l’església, amb una enorme frontera de tosca, recta i vertical oberta a la plaça. Tot aquest conjunt va ser afectat per les lleis desamortitzadores del XIX i fou cedit a l’Ajuntament el 1841 per a “escoles, càtedra de llatinitat, presó i pòsit”. Destruït el 1936, l’Ajuntament va permutar aquest solar pel que ara ocupa el mercat. Sobre aquest ampli solar, es va construir l’any 1946 l’actual convent destinat a acollir la comunitat de les Agustines Descalces, que l’abandonaren definitivament el 2003.