Desterrats per ordre de Carles III. El llarg exili dels jesuïtes valencians. Obra premiada per la Xarxa Vives d'Universitats y publicada por Publicacions de la Universitat de València (PUV).

Resum:

L’any 1767, els jesuïtes que vivien a l’antic regne de València (190 en total) van patir les conseqüències del fet històric que més va commoure l’Europa catòlica del set-cents: l’expulsió de la Companyia de Jesús dels dominis de Carles III. A partir de les fonts documentals, es reconstrueixen els esdeveniments des de l’assetjament inicial a aquests religiosos valencians, amb la consegüent expulsió, l’exili involuntari a Còrsega i a Itàlia i, finalment, el retorn a terres valencianes quaranta-nou anys després.

Una panoràmica completa, doncs, del procés fins a la restauració de l’orde jesuític i el restabliment d’aquest a València, el 1816.

També es pretén donar a conèixer una història poc o gens coneguda que van viure en carn pròpia jesuïtes de la Marina: Josep Pujol del Ràfol d’Almúnia, Josep Banyuls de Pego,  Vicent Miralles d’Orba, Guillem Cruanyes de Xàbia, Tomàs Rafael de Dénia, Jaume Vallés de Teulada, Francesc Xavier Giner d’Ondara, Josep Reig de Murla, Jaume Roig de Castell de Castells, Joaquim Escrivà d’Orba, Gabriel Roca de Xaló, Blai Aranda de Dénia, Andreu Llompart de Pedreguer, Pere Lloret de Dénia, Antoni Oliver de Xaló i Salvador Pérez de Parcent.

Francesc J. Monjo i Dalmau és doctor en Història Moderna, especialista en història de l’Església en la monarquia catòlica, sobretot de la Companyia de Jesús durant els segles moderns. A més a més, ha publicat altres estudis sobre història de les mentalitats, història local i comarcal, pirateria barbaresca, religiositat popular, la revolta de les Germanies, etc.