La pedra tosca
El color daurat de la tosca, element imprescindible de l'arquitectura local, domina tots els racons de la vila, conferint-li un sabor antic i monumental.
Es tracta d'una roca arenisca calcària formada de dunes de platja fa uns cent mil anys. En la seua cort es conserven els estrats de la duna (“llavades”) així com les fissures (“pels”) utilitzades pels picapedrers “arrancadors” com a eixos per a obtenir les peces bàsiques, posteriorment treballades i retocades. Sens dubte els jaciments o “pedreres” més importants de pedra tosca, no solament en Xábia, sinó en tot el litoral valencià, són els dos Muntanyars, (el de Dalt i el de Baix). Aquestes grans pedreres han sigut explotades des d'època romana fins a l'any 1972, quan va ser prohibida la seua extracció. Un altre jaciment important és el de la Cova Tallada, situada al peu dels penya-segats del Cap de Sant Antoni, en l'interior del qual s'han trobat algunes restes d'època andalusina, que ens permeten pensar en l'ús d'aquesta pedrera des del segle XII. Actualment aquests “toscars” constitueixen un valuós patrimoni natural, que ens descobreix el paisatge i clima del passat, però també les tècniques i procediments tradicionals d'extracció de blocs de la tosca, element singular i imprescindible de la rica arquitectura tradicional de Xàbia.