Etimològicament, la paraula carnestoltes procedeix del llatí carnes toltas, que significa l'època durant la qual es pot menjar carn. Segons alguns historiadors, l'origen d'aquesta celebració es remunta a l'època de l'antiga Sumèria i Egipte, fa més de 5000 anys. També durant l'Imperi Romà hi havia celebracions semblants. Avui dia, el carnestoltes està associat principalment amb països de tradició catòlica mentre que en els protestants no existeixen o tenen una versió modificada. El carnestoltes se celebra abans del temps de Quaresma, és a dir, abans del temps de dejuni i abstinència que l'Església Catòlica marca per a preparar-se per a la gran festa de la Pasqua. Durant el carnestoltes quasi tot estava permès, per açò, la gent es disfressava i utilitzava màscares per a protegir la seua identitat.
A Xàbia, aquesta festa que se celebra des dels anys 80, ha adquirit gran popularitat. En ella gaudeixen tant majors com a xicotets. Sol començar amb la desfilada de disfresses infantils després del qual hi ha un espectacle musical per a ells. A la nit és el torn dels majors. Des de la Plaça del Convent ix una colorida desfilada de disfresses que acaba en la Plaça de la Constitució on la festa continua amb una revetla fins a altes hores de la matinada.
Després del carnestoltes es celebra, una setmana més tard, el tradicional enterrament de la sardina. En ell es crema de forma simbòlica una sardina que representa els vicis i el desenfrenament que van aflorar durant la festa. El foc, és de nou, com en moltes tradicions del mediterrani, símbol de regeneració i purificació, deixant tot el dolent en les cendres.